S’acaba de publicar Historia mundial del pueblo. Amb una visió des de baix, l’autor, Chris Harman, fa una lectura crítica del passat que estimula la reflexió sobre el present i el canvi social. Per Joel Sans Molas (@JoelSansM).
Qui controla el passat controla el futur. Qui controla el present controla el passat. Aquesta cèlebre frase d’Orwell del seu llibre 1984 és un gran advertiment sobre el poder de la història. No en va els governants de totes les èpoques han procurat esborrar els signes del passat que no els hi interessaven i construir una visió de la història que reforcés el seu poder.
Aquest llibre de Chris Harman es proposa un enorme repte: una història mundial de la gent, des de la prehistòria fins les portes del segle XXI. Tot i la ingent tasca de documentació que hi ha darrera, aquest llibre és una alternativa a la història ‘Trivial Pursuit’ que es basa en dates i grans personatges i no ajuda a entendre el passat ni el present. L’autor defineix així la història i el sentit que té estudiar-la: “La història ens parla de la seqüència d’esdeveniments que ens han portat a la manera de viure d’avui. Ens explica com ens hem convertit en qui som. Entendre-la és la clau per descobrir si podem continuar canviant el món en què vivim i de quina manera”.
Es tracta, per tant, d’una història que reivindica el compromís, que defuig la falsa neutralitat. I és que, com deia l’historiador estatunidenc Howard Zinn: “Tota la història és partidària tot i que la majoria no ho és de forma oberta”.
Chris Harman (1942-2009) ha estat un destacat escriptor marxista anglés. Ha publicat multitud d’obres sobre economia, política i història, entre ells Zombie Capitalism o llibres sobre el Maig del 68 o la Revolució Alemanya de 1918-1923. Amb la publicació de Historia mundial del pueblo arriba, per fi, un dels seus llibres a les lectores i lectors en castellà.
Cal destacar la capacitat de l’autor d’expressar amb claredat idees complexes. El text és llegeix amb fluïdesa, sense que això li tregui profunditat. Un altre dels valors de l’obra és que compta amb una perspectiva mundial. El llibre posa èmfasi en els desenvolupaments de tecnologia i coneixement que s’ha produït fora d’Europa i que després han passat d’un punt a altre del planeta.
Classes socials
El punt de vista de Harman parteix de la comprensió de la història que va proporcionar Marx. La vida de les persones no es pot entendre sense situar-la en el seu context material i veure la necessitat que hi ha de cooperar per aconseguir uns mitjans de subsistència. El treball sobre la natura que ens envolta estableix tot un seguit de relacions socials, que van transformant-se en la mesura que també ho fa la forma de produir. Des de l’emergència de les classes socials, la lluita de classes ha estat un dels factors més importants que han guiat els canvis socials i polítics.
El llibre no pretén fer un relat complert de la història de la humanitat, però sí d’entendre les seves dinàmiques més generals. En aquest sentit mostra els punts fonamentals del canvi històric. La divisió de la societat en classes al final de la prehistòria, l’ascens i caiguda dels imperis antics. L’esdevenir de les societats feudals i el desenvolupament del comerç en el si d’aquestes últimes tant a Xina com a Europa. I finalment l’emergència del capitalisme a Europa, des d’on es projecta arreu del món imposant-se amb la colonització i l’imperialisme.
El llibre combina explicacions més generals dels processos històrics amb episodis concrets de revoltes i revolucions. Destaquen els relats sobre les revoltes d’esclaus durant l’Imperi Romà, les revoltes camperoles a l’Europa o la Xina feudal, la Revolució Francesa de 1789, l’inici del moviment obrer a l’Anglaterra del s. XIX, la Revolució Russa de 1917 o la revolució a Iran de 1979, entre molts d’altres.
Història recent
Quan el llibre s’apropa a la història més recent, la dels últims dos segles, ens explica el canvi que suposa el capitalisme. Es tracta del primer sistema en què un excés de producció pot provocar crisi, atur i més misèria, on tot i haver-hi menjar en excés una part significativa de la població mundial passa gana diàriament. Però per altra banda, també sota el capitalisme es forma una nova classe social oprimida —la classe treballadora— que té més capacitat que mai en la història per resistir: està agrupada col·lectivament, viu en grans concentracions urbanes i té major coneixement del món que l’envolta que cap altre moment. Per primera vegada es creen organitzacions estables d’una classe explotada, com són partits i sindicats.
La narració sobre el segle XX ens porta a un sentiment ambivalent. Ha estat el segle en què la barbàrie ha arribat a majors quotes, amb dues guerres mundials, l’holocaust i genocidis ètnics. Però també, com diu Harman: “Ha estat la història de generacions successives de gent, cada vegada més grans en nombre, que han resistit la lògica del sotmetiment a un món de competència i acumulació de capital”.
El llibre qüestiona la visió complaent que el capitalisme sempre durarà. No només per prendre la perspectiva que el capitalisme com a sistema global porta un escàs segle i mig, que contrasta amb els 100.000 anys d’història humana, sinó, més important, perquè ajuda a entendre els processos de canvi que han dut d’un sistema social a un altre i les contradiccions que s’originen en el seu si.
L’autor evita tant la visió triomfalista del progrés històric, com la visió pessimista que la història sempre estarà dominada per uns pocs. En definitiva, mostra que el rumb de la història ve marcat pel que heretem del passat, però també per la voluntat i l’actuació de la gent en el seu present.
L’esquerra i la història: una batalla pel passat
Reproduïm un fragment d’una entrevista a Chris Harman realitzada pel diari Socialist Worker, on l’autor explica per què va escriure aquest llibre.
La història és important perquè mostra com s’ha format el món en què vivim avui. Si mirem el món que ens envolta trobem racisme, crisis econòmica, una mentalitat de carrera de rates, multimilionaris i grans espais de pobresa.
Si no s’entén la història, és fàcil caure en la trampa de creure que aquestes coses sempre han existit, que són una part fixa de la naturalesa humana que no pot ser desafiada o canviada.
És també innegable que la gent té un enorme interès en la història. Però tot i això, adquirir una àmplia comprensió de la història no és tan fàcil.
Els nostres governants sempre intenten presentar la història com res més que un record de les suposadament heroiques proeses que van realitzar ells i els seus predecessors. Així les primeres històries escrites, fa uns 5.000 anys, eren llistes de faraons que governaven Egipte – com si haguessin estat ells els que van construir les piràmides, i no pas milers d’obrers reclutats.
La mateixa actitud es manté fins a l’actualitat, amb educadors i polítics de dretes que creuen que la història s’hauria de centrar en les proeses dels reis i reines. I els nostres dirigents han intentat sempre, d’una forma o altra, suprimir les versions històriques que no convenien al seu propi propòsit.
Hi ha hagut una sana reacció contra la història dels “grans homes”, mirant cap allò que la gent corrent feia amb les seves vides. Però el resultat pot ser sovint una comprensió completament fragmentària de la història. Els estudiants poden aconseguir saber en gran detall sobre, per exemple, la resistència als nazis a Alemanya, però no s’explica com aquests episodis encaixen en un marc més general de la història del segle XX.
Historia mundial del pueblo
Chris Harman
Editorial Akal, 2013
624 pàgines
Publicat al Diari En lluita, juny-juliol 2013
Reflexions 