Tunísia: El Fòrum Social Mundial al bressol de les revolucions àrabs

[Article i fotos]

[También versión en castellano]

Imatge

Fer el Fòrum Social Mundial del 2013 a Tunísia ha estat sens dubte un gran encert. Just fa dos anys una revolució feia fora el dictador i obria les esperances per a un canvi social i democràtic profund en tot el món àrab. Les protestes van comportar la caiguda de Ben Alí el 14 de gener. Només una setmana després la revolució s’iniciava a Egipte i feia caure a Hosni Mubarak al cap de 18 dies. Després les revoltes populars s’estenien com un regueró de pólvora a Líbia, Bahrein i Síria, entre d’altres països.

ImatgeImatgeImatge

Poder participar a aquesta edició del FSM, que va començar aquest 26 de març a la ciutat de Tunis amb una manifestació animada i plena de diversitat, és una gran oportunitat per apropar-nos a aquestes revolucions, per aprendre dels seus debats i que els participants que vénen d’arreu del món puguin prendre aquest esperit per emportar-se’l als seus països. Però la relació és a dues bandes. Per a la gent de Tunísia ser amfitrions del FSM els suposa una gran oportunitat perquè molta gent d’aquí hi participi, d’enriquir els debats i ajudar a enfortir l’esquerra. De fet, aquest últim és un dels grans reptes actuals.
L’esquerra tunisiana ha estat colpejada durament per la dictadura durant dècades. La revolució els ha permès sortir de la clandestinitat i estendre’s, però encara els hi falta força i creixement per poder ajudar a impulsar el procés revolucionari endavant. Això és una qüestió important perquè, si bé han aconseguit ampliar les llibertats polítiques, la política econòmica del govern de transició actual (format per un partit islamista i dos partits laics moderats) està essent la mateixa que la de la dictadura: neoliberalisme seguint les directrius del FMI, amb programes d’ajust, control del dèficit i pagament del deute. El nivell de vida de la població, amb grans capes de pobresa, continua baixant.

L’esquerra s’està reorganitzant. La tardor passada es va constituir el Front Popular (FP), que aglutina forces provinents del maoisme, del trotsquisme i moltes persones independents. El FP està plantejant de moment la moratòria del pagament del deute almenys tres anys. Un dels líders d’aquest partit, Chokri Belaïd, va ser assassinat fa sis setmanes. La resposta a aquest atac contra l’esquerra va ser impressionant. El FP va cridar a la vaga general i va aconseguir que la UGTT -el principal sindicat del país que va jugar un paper important durant la revolució- la convoqués amb un gran èxit, paralitzant el país. Tot això està fent que més gent miri cada cop més cap a l’esquerra buscant una alternativa política. Si a les primeres eleccions de l’octubre de l’any passat el Front Popular només va treure un diputat, ara la intenció de vot els situa com a tercera força política amb un 8-10%.

Revolució i internacionalisme

Passejant pel recinte colorit i divers del FSM, ple de pancartes i estants amb reivindicacions de desenes de països, es troben per tots els racons les imatges de Chokri Belaïd. I és que estan molt present els màrtirs de la revolució, les desenes de persones que van ser assassinades per la dictadura. També ho està la causa palestina, com es va poder constatar en una emotiva conferència sobre el jovent i Palestina. Les intervencions des del públic de joves locals van mostrar com d’units es senten a aquesta lluita. Un d’ells va dir: “per alliberar Palestina, primer ens hem d’alliberar aquí”.

Els debats al FSM són innumerables, amb centenars de conferències i més de 60.000 participants. Els debats més apassionats giren al voltant de com posicionar-se davant el procés revolucionari a Síria -que moltes veuen dirigit des de l’imperialisme- i sobre l’islamisme polític, un punt controvertit amb el partit islamista Ennhada al govern tunisià.

A una de les conferències es parlava sobre com estendre la solidaritat entre la classe treballadora més enllà de les fronteres, ja que moltes empreses europees traslladen part de la seva producció al nord d’Àfrica aprofitant acords de lliure comerç de la UE. Una persona explicava com el contacte entre sindicalistes de base entre sucursals a diferents països de la mateixa empresa ajudava a construir l’acció conjunta, i posava l’exemple d’una empresa francesa amb presència a quatre països d’Àfrica on es va aconseguir una vaga pel mateix dia. Un sindicalista del metall de Sud-àfrica demanava que en el FSM hi hagués més presència de debats sindicals per aconseguir una unitat internacional entre els treballadors i treballadores.

A una altra conferència, organitzada per MENA Solidarity -que vincula sindicalistes d’Europa amb sindicalistes d’Egipte i Tunísia- s’analitzava que les revolucions al món àrab formen part de la mobilització global contra la crisi del capitalisme. Farà falta, doncs, enfortir els vincles entre la gent que lluita, entre el nord i el sud, i l’est i l’oest, perquè tots i totes ens enfrontem al mateix sistema depredador.

Joel Sans Molas participant al Fòrum Social Mundial i membre d’En lluita.

Publicat el 2 d’abril de 2013 al web d’En lluita.

—————————————————————————————————-

Túnez: El Foro Social Mundial en la cuna de las revoluciones árabes

Hacer el Foro Social Mundial del 2013 en Túnez ha sido sin duda un gran acierto. Justo hace dos años una revolución echaba al dictador y abría las esperanzas para un cambio social y democrático profundo en todo el mundo árabe. Las protestas comportaron la caída de Bien Alí el 14 de enero. Sólo una semana después la revolución se iniciaba en Egipto y hacía caer a Hosni Mubarak 18 días después. A continuación las revueltas populares se extendieron como un reguero de pólvora por Libia, Bahrein y Siria, entre otros países.

Poder participar a esta edición del FSM, que empezó este 26 de marzo en Ciudad de Túnez con una manifestación animada y llena de diversidad, es una gran oportunidad para acercarnos a estas revoluciones, para aprender de sus debates y que los participantes que vienen de todo el mundo puedan tomar este espíritu para llevárselo a sus países. Pero la relación es a dos bandas. Para la gente de Túnez ser anfitriones del FSM les supone una gran oportunidad para que mucha gente de aquí participe, de enriquecer los debates y ayudar a fortalecer la izquierda. De hecho, esto último es uno de los grandes retos actuales.

La izquierda tunecina ha sido golpeada duramente por la dictadura durante décadas. La revolución les ha permitido salir de la clandestinidad y extenderse, pero todavía les falta fuerza y crecimiento para poder ayudar a impulsar el proceso revolucionario. Esto es una cuestión importante porque, si bien han conseguido ampliar las libertades políticas, la política económica del gobierno de transición actual (formado por un partido islamista y dos partidos laicos moderados) está siendo la misma que la de la dictadura: neoliberalismo siguiendo las directrices del FMI, con programas de ajuste, control del déficit y pago de la deuda. El nivel de vida de la población, con grandes capas de pobreza, continúa bajando.

La izquierda se está reorganizando. El otoño pasado se constituyó el Frente Popular (FP), que aglutina fuerzas provenientes del maoísmo, del trotskismo y muchas personas independientes. El FP está planteando de momento la moratoria del pago de la deuda durante al menos tres años. Uno de los líderes de este partido, Chokri Belaïd, fue asesinado hace seis semanas. La respuesta a este ataque contra la izquierda fue impresionante. El FP llamó a la huelga general y consiguió que la UGTT -el principal sindicato del país que jugó un papel importante durante la revolución- la convocara con un gran éxito, paralizando el país. Todo esto está haciendo que más gente mire cada vez más hacia la izquierda buscando una alternativa política. Si a las primeras elecciones del octubre del año pasado el Frente Popular sólo sacó un diputado, ahora la intención de voto los sitúa como tercera fuerza política con un 8-10%.

Revolución e internacionalismo

Paseando por el recinto colorado y diverso del FSM, lleno de pancartas y estantes con reivindicaciones de decenas de países, se encuentran por todos los rincones las imágenes de Chokri Belaïd. Y es que están muy presente los mártires de la revolución, las decenas de personas que fueron asesinadas por la dictadura. También lo está la causa palestina, como se pudo constatar en una emotiva conferencia sobre la juventud y Palestina. Las intervenciones desde el público de jóvenes locales mostraron cuan unidos se sienten a esta lucha. Uno de ellos dijo: “para liberar Palestina, primero nos tenemos que liberar aquí”.

Los debates al FSM son innumerables, con centenares de conferencias y más de 60.000 participantes. Los debates más apasionados giran alrededor de cómo posicionarse ante el proceso revolucionario en Siria -que muchas ven dirigido desde el imperialismo- y sobre el islamismo político, un punto controvertido con el partido islamista Ennhada en el gobierno tunecino.

En una de las conferencias se hablaba sobre cómo extender la solidaridad entre la clase trabajadora más allá de las fronteras, puesto que muchas empresas europeas trasladan parte de su producción al norte de África aprovechando acuerdos de libre comercio de la UE. Una persona explicaba cómo el contacto entre sindicalistas de base entre sucursales en diferentes países de la misma empresa ayudaba a construir la acción conjunta, y ponía el ejemplo de una empresa francesa con presencia en cuatro países de África donde se consiguió una huelga por el mismo día. Un sindicalista del metal de Suráfrica pedía que en el FSM hubiera más presencia de debates sindicales para conseguir una unidad internacional entre los trabajadores y trabajadoras.

En otra conferencia, organizada por MENA Solidarity -que vincula sindicalistas de Europa con sindicalistas de Egipto y Túnez- se analizaba que las revoluciones en el mundo árabe forman parte de la movilización global contra la crisis del capitalismo. Hará falta, pues, fortalecer los vínculos entre la gente que lucha, entre el norte y el sur, y el este y el oeste, porque todos y todas nos enfrentamos al mismo sistema depredador.

Joel Sans Molas participa en el Foro Social Mundial y es miembro de En lucha.

Publicado en la web de En lucha.

Quant a Reflexions

Reflexió: acció i efecte de reflectir o de reflectir-se
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari